Ponències Ed.’17

Autor: Gianni Ginesi 

 Títol de la ponència:

Sons, pràctiques musicals i espais en l’entorn quotidià.

Resum:

Tot fenomen acústic s’associa a un lloc i a un moment històric específic. Els sons i les músiques indiquen espais de vivència, representació, identificació, diàleg, festa, conflicte i rebuig. Són espais reals o imaginats que contribueixen a entendre les dinàmiques d’una societat, amb els significats i els valors culturals atorgats al llarg dels processos de construcció històrica.

Vivim, i des de molt de temps, en un món on els sons defineixen els diferents moments de la nostra vida quotidiana. Els canvis i les transformacions que experimenta tota societat al llarg de la història modifiquen l’entorn acústic, alterant també els continguts i les modalitats de les pràctiques que es dediquen a les activitats musicals, algunes de les quals desapareixen mentre se’n creen altres noves.

El resultat és un entorn acústic en transformació, fragmentat i contés per la diversitat de situacions, actituds i comportaments individuals i collectius, en un diàleg constant entre el passat, present i futur.

Cal entendre i discutir aquestes narratives múltiples que es manifesten en la quotidianitat. I les eines epistemològiques que ens ofereixen els conceptes de frame (marc) i habitus proposat respectivament per E. Goffman i P. Bourdieau representen un bon punt de partida per apropar-nos a la seva comprensió.


Autor: Amadeu Corbera Jaume

 Títol de la ponència:

“El buen obrero trabaja sin cantar”: música popular i industrialització. El cas de Menorca.

Resum:

Cantar treballant i treballar cantant ha estat considerat, històricament, com a part de la mateixa activitat, sense una distinció categòrica clara. La xerrada exposarà les conclusions de l’estudi Música popular i industrialització a Menorca (2016), on exploram aquest camp en l’ambient industrial de l’illa de Menorca, entès com el resultat del procés d’adaptació i resistència contra el model productiu del capitalisme contemporani.


Autor: Arturo Gaya i Sergi Trenzano

 Títol de la ponència:

Xalar, treballar i pregar. El cançoner popular en les Terres de l’Ebre.

Resum:

Lo folklorista Joan Moreira relacionava la música popular en tres grans àmbits de la vida quotidiana: xalant, treballant i pregant. La majoria de les cançons d’arrel s’ubiquen en un d’estos àmbits i sovint en més d’un a la vegada. Lo cançoner popular de les Terres de l’Ebre és molt ric i, sortosament i tal com correspon a una tradició viva, en evolució permanent.


Autor: Marc Ballester i Torrents 

 Títol de la ponència:

Apunts sobre les identitats sonores ebrenques; pervivències, transformacions i reinterpretacions

Resum:

Els sons, les senyals acústiques, intencionades o no, són pel ser humà, els col·lectius, referents tant nomotètics com ideogràfics que construeixen i defineixen processos comprensius, relacionals i d’identificació.

L’escolta activa, associada sovint a l’escolta entre persones i compresa com a una habilitat comunicativa, es fa necessària i és imprescindible per comprendre aquests processos. És mitjançant l’escolta que podem identificar les identitats sonores que defineixen un context, un territori, una acció… és així perquè l’escolta activa obliga al receptor aturar-se per anar més enllà del que és evident.

Un procés comprensiu que ens apropa i permet identificar comportaments comunitaris i individuals davant el fet sonor.

Durant la nostra intervenció mostrarem diferents comportaments davant la construcció de la identitat sonora per part de la mateixa comunitat i que ajuden a definir els paisatges sonors ebrencs i les respectives identitats. Accions reivindicatives, re-significatives o continuistes,  però que totes elles cerquen reforçar segons els referents col·lectius i el contingut semàntic assignat les actuals identitats sonores ebrenques.

Partint d’aquest punt, mostrarem diversos fets sonors identificats com a part del patrimoni cultural immaterial de les Terres de l’Ebre a l’IPCITE i com aquests perviuen o es recuperen i les narratives que els acompanyen. Des del toc de campanes, les transformacions en els paisatges sonors que acompanyen el treball agrari, l’acció quotidiana o la ritualització i canvi de significat d’alguns fets sonors de la identitat ebrenca com pot ser el cas del corn marí.