Tot preparant aquests apunts breus pel tema del ball al carrer i la seva evolució amb el pas del temps, cercant distintes fonts que ens donassin llum, vaig trobar-ne informació en el conjunt d’autors diversos que, globalment, abans s’havien interessat, estudiat i publicat sobre el folklore en general; després, al voltant dels anys vuitanta, es parla de cultura popular i més tard, avançats els anys noranta, es deixa de banda el concepte de cultura popular i sorgeix amb força el de patrimoni cultural o patrimoni etnològic. Sintetitzant, podem apuntar la hipòtesi que, quan es parlava de folklore fins als anys setanta, després de cultura popular i més tard dels anys noranta, de patrimoni, s’estaven referint a la mateixa realitat, al mateix objecte d’estudi. El concepte folklore fou engolit per la cultura popular que també ha estat, podem dir, vampiritzada poc a poc pel Patrimoni. Avui ja es parla de cultures patrimonialitzades, en un clar avanç del concepte Patrimoni.
Facem-ne una breu anàlisi d’aquesta evolució: quan es parlava només de folklore, ens trobam que els anomenats folkloristes, amb una formació acadèmica clàssica, generalment no disposaven dels medis materials necessaris (beques o ajudes a la investigació), ni, el que és pitjor, l’opció del treball de camp en condicions no estava prevista ni programada; i en aquest context es va produir un descobriment tardà de l’existència d’unes sòlides tradicions folklòriques en temàtiques rurals i primitivistes (estudis camperols, etc.) que traspuava un rerafons regionalista que ja anava bé al règim del moment.
Jordi Cloquell Noceras “Artiller” (Muro, 1946). En el decurs dels anys ha mantingut un interès permanent per la cultura popular en diverses vessants: com a ballador, cantador, investigador, recuperador i divulgador de la cultura popular. Ha participat en l’organització de diverses jornades de cultura popular a Muro, Ciutadella i Formentera, ha recuperat festes tradicionals com el Quarteró de Bunyola, així com els gegants de Bunyola i la seva colla gegantera. Com a investigador ha dut a terme un extens recull de glosses, contarelles, cançons, romanços i jocs populars mallorquins. Ha presentat ponències en diverses jornades de cultura popular, com la dedicada als jocs de matances i ha publicat libres com 1000 cançons per tocar amb ximbomba (2002), 25 anys d’escola de ball de Bunyola (2005), Es Quarteró (2008) i Tot és bo (2018).
Ballador de balls tradicionals i director de l’Escola de Ball de Bunyola entre 1979 i el 2004. Cantador i professor de cant de glossa, cant improvisat, ball i instruments tradicionals mallorquins -com la ximbomba- a la Festcat de Llívia, a l’associació Canonge de Santa Cirga, a l’associació de Glossadors de Mallorca, en instituts i escoles de Mallorca, per encàrrec de la Conselleria d’Educació del Govern Balear, etc. Com a cantador ha participat en mostres i combats de cançó improvisada arreu de les Balears, Catalunya, Portugal, Còrsega i Cuba. Actualment dirigeix el centre cultural Ca s’Artiller, espai de diàleg, també destinat a la divulgació dels costums i tradicions dels conradors de Mallorca.
Festival de Músiques en Terres de Cruïlla 