Jornada Música i Literatura
Xerrades:
CARLES DUARTE
Consideracions a l’entorn de la música i la literatura
La música és una expressió essencial de l’ànima i ha confluït amb la literatura a través del cant, que constitueix una de les manifestacions més profundes d’una comunitat humana. El cant transmet un llegat cultural, reflecteix un imaginari compartit (i arriba a convertir-se en himne) i configura un territori d’identificació, de referències que ignoren demarcacions dministratives i que posen en evidència lligams profunds i arrels entreteixides. La literatura oral té una poderosa dimensió configuradora, sovint en diàleg amb la música. Els lieder, les òperes, les sarsueles han estat i són exponents de la interpel·lació constant entre la música i la literatura, en aquest cas amb una voluntat d’alta cultura. Avui la música i la literatura es retroben constantment. Ho fan en el món de la cultura popular i alhora a través de la presència de la poesia d’autor com a nodridora del món de la cançó o per mitjà d’altres fórmules com les cantates.
Carles Duarte (Barcelona, 1959) és poeta i lingüista. La seva poesia, en què es fan presents d’una manera constant el paisatge i les referències culturals del Mediterrani, té com a temes centrals la tendresa, el somni i l’oblit. La seva obra ha merescut els premis Rosa Leveroni, Vila de Martorell i Crítica “Serra d’Or”. És cavaller de les Arts i les Lletres de la República francesa i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. També ha publicat llibres de narrativa. Com a lingüista ha treballat amb els professors Joan Coromines i Antoni M. Badia i Margarit i ha publicat llibres de lingüística històrica i de llenguatges d’especialitats. Fou secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya en l’últim govern presidit per Jordi Pujol (1999-2003). Ha estat vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i president dels premis literaris Recvll de Blanes. Actualment és president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i dirigeix la Institució Cultural del CIC.
Música i Literatura a les Terres de Cruïlla
En un principi el so esdevingué paraula i la literatura era cant, arxiu de sabers sagrats i profans. Amb el temps la veu va quedar fixada en la lletra i els camins de la música i la literatura es van destriar. Tractar la història de les relacions entre aquestes arts hauria de ser un dels objectius de la jornada per aprendre d’una relació complexa, amb complicitats i supeditacions, amb contraposicions, separacions i experiències de col·laboració i complementarietat. La cançó popular, els lieder, els poemes simfònics, l’òpera, els vells i nous trobadors, ens ofereixen un ampli ventall d’experiències. Silenci, so, melodia, ritme es fonen en els codis verbals i musicals, analitzar la interrelació entre aquests codis pot també obrir un ventall de possibilitats d’enriquiment en un temps de renovat retrobament dels llenguatges creatius.
(Josep Sebastia Cid i Català, setembre 2016)
JOSEP SEBASTIÀ CID .
Llicenciat amb Grau en Filologia catalana i Doctor per la Universitat de Barcelona. Catedràtic a l’Institut Julio Antonio de Móra d’Ebre. La seua principal línia de treball té com a eix les relacions entre literatura i territori. És membre del grup de recerca Poesia i Educació de la UB. Membre del Grup sobre estandardització i diversitat lingüística de l’Institut Ramon Muntaner (2003-06). Membre fundador i President del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (1992-95).Membre fundador i vicepresident primer de l’Institut Ramon Muntaner, Fundació privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana (2002-03). Premi Recercat (2008).
Roda d’experiències
“La creació musical sobre la base de la literatura”
JESÚS FUSTÉ
Fill de Pradell de la Teixeta (Priorat), comença els seus estudis musicals al conservatori de Reus (solfeig, conjunt coral i piano). Estudia cant al conservatori del Liceu amb el mestre Francisco Kraus i harmonia, contrapunt i piano. Prossegueix els seus estudis de cant a l’Escola d’Òpera de Barcelona.Estudis harmonia, contrapunt i composició amb el mestre Isidre Corderas i marxa a Itàlia a estudiar cant amb el mestre Sesto Bruscantini.
Trajectòria professional
Cantant líric en diverses òperes.Com a cantautor: “vine amb mi”, “ lletres d’aigua”(amb l’ajut, col·laboració i mecenatge de la Fira del Llibre Ebrenc i presentat al teatre “la Llanterna” de Móra d’Ebre”) i “cruïlles”, realitzant tot un seguit de concerts arreu del territori (Barnasants, Música viva de Vic, Terrassa, Tortosa, Reus, Tarragona, Móra d’Ebre, etc.) així com concerts de caire literari-musical per a Òmnium Cultural, per a l’Institut Ramon Muntaner, per a la Universitat Rovira i Virgili, etc.).
JESÚS M. TIBAU
Especialitzat en relats breus, n’ha publicat set reculls, com ara Postres de músic, (Premi Marian Vayreda) ,El noi del costat del padrí, o No és la derrota, sinó el vent. També escriu poesia i dietaris, i la seva última obra és la novel·la El nostre pitjor enemic (Premi de Narrativa Ribera d’Ebre). També ha obtingut els premis Valldoreix, el Mèrit de les Lletres Ebrenques, i l’accèssit al Premi de Novel·la Breu de Mollerussa. El seu blog Tens un racó dalt del món, va rebre el Premi Blocs Catalunya 2009 de Literatura. Presenta el programa del mateix nom a Canal 21 de les Terres de l’Ebre, coordina el Club de Lectura de Tortosa i organitza la Jornada Literària a Cornudella de Montsant.
http://www.escriptors.cat/autors/tibaujm/pagina.php?id_sec=1507
http://jmtibau.blogspot.com.es/
TONI JUST
Toni Just, natural de Falset (Priorat). Cap d’estudis de L’Aula de Música Moderna de Tarragona i Reus, on hi imparteix classes de guitarra, solfeig, harmonia i conjunts. Actualment forma part com a membre de: La Soul Machine, Lexu’s, Roger Benet i Jesús Fusté. Ha impartit varies Master Class de guitarra: Festival de Blues Reus 2015, Guitar Pro Festival Cambrils 2015, Aula Músics TGN (Pedals d’efectes) 2016. Porta mes d’una vintena de treballs enregistrats i un llarg recorregut pels escenaris del nostre país.
http://tonijust.wixsite.com/tonijust
“Els plaers, de dos en dos”. Residències creatives de Litterarum.
JORDI LLAVINA
Nascut a Gelida, Alt Penedès (1968). Escriptor, crític literari i professional de la comunicació. Féu estudis de filologia catalana i ha treballat en el món editorial. Inicià la seva trajectòria narrativa amb la novel·la La matèria del temps (1994), a la qual han seguit La mà tallada (1999), Nitrato de Chile (2001; premi Josep Pla) i El llaütista i la captaire (2013). Ha publicat també els reculls de narracions Dies de Galícia (2001), Ningú ha escombrat les fulles (2008) i Londres nevat (2009). Per als infants és autor dels contes de La capa d’ozó (1999) i L’arqueta dels rellotges (2012). Fou creador del programa Fum d’estampa de Catalunya Cultura, guardonat amb el premi Atlàntida, dins la Nit de l’Edició de l’any 2001. Com a crític literari és autor de l’estudi i l’antologia Les veus de l’experiència. Antologia de la poesia catalana actual (1992). El 2012 guanyà el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari amb L’home que encara fa servir barret, sobre l’escriptor Joan Rendé i Masdéu. El 2006 publicà el seu primer recull de poemes, La corda del gronxador (premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia), al qual seguí Diari d’un setembrista (2007, premis Alfons el Magnànim i Crítica Serra d’Or 2008) i País de Vent (2011, premi Vila de Martorell). L’any 2011 guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés amb el recull Entrada de fosc (publicat l’any següent amb el títol Vetlla),que el 2013 fou guardonat amb el premi de la crítica de poesia catalana. Aquest any publicà Contrada. Al març del 2014 fou nomenat comissari de l’any Vinyoli.
ALBERT PUJOL
Albert Pujol Marqués (Móra d’Ebre, 1977) és informàtic de professió al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Graduat en Multimèdia per la UOC, ha estat consultor del màster en Dinamització de la Societat de la Informació i el Coneixement (2009-2010). Soci molt actiu des de fa més de vint anys en diverses associacions culturals de la seua comarca. Membre de la junta directiva del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre durant més de deu anys, n’ha estat president (2008-2011), cap de la Secció de Tecnologies de la Informació i membre del comitè editorial. L’any 2010 va ser guardonat per l’Ajuntament d’Amposta amb el Mèrit de les Lletres Ebrenques per la seua gestió i dinamització del món del llibre a les Terres de l’Ebre. L’any 2016 va ser guardonat pel Gremi de Llibreters de Catalunya amb el Premi Pere Rodeja en reconeixement a la seua tasca d’agent cultural en la promoció del llibre a les Terres de l’Ebre i Catalunya, tant des de la Fira del Llibre Ebrenc com des de Litterarum, fira d’espectacles literaris de Móra d’Ebre. L’any 2004, amb només 25 anys, va ser un dels fundadors i director de la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d’Ebre (durant 12 edicions), activitat que fomenta i posa en valor anualment entre autors, editors, llibreters, lectors i públic en general el món del llibre a les comarques centrals dels Països Catalans. Aquesta és l’única fira professional del món del llibre a la província de Tarragona, impulsada pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Institut Ramon Muntaner, l’Ajuntament de Móra d’Ebre i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Aquest model de fira de llibres ha estat visitat i ha servit a altres zones de Catalunya per veure que és possible fomentar el llibre des de qualsevol zona del país si es fa amb professionalitat, convicció i al costat dels experts en la venda de llibres com són els llibreters. També és creador i director de Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris de Móra d’Ebre (9 edicions), que, amb el treball conjunt de l’Ajuntament de Móra d’Ebre i la Institució de les Lletres Catalanes, vol promocionar professionalment l’espectacle literari en llengua catalana i crear-ne un circuit estable de programació. Ambdues fires es realitzen en paral·lel el darrer cap de setmana de maig a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre). Crea l’any 2004, i actualment manté, el portal llibresebrencs.org de foment del món del llibre de les comarques centrals dels Països Catalans, i és webmestre de litterarum.cat, espai oficial de la fira professional d’espectacles literaris de parla catalana. Com a persona es defineix com a activista i incitador cultural, col·laborador i dinamitzador d’activitats, principalment a la comarca de la Ribera d’Ebre i a les Terres de l’Ebre. Mai no treballa sol, sempre en equip i amb la complicitat del màxim nombre de persones, perquè pensa que és la clau de l’èxit.
“la poesia de Montserrat Abelló i Joan Vinyoli”
MIRNA VILASÍS I XAVI MÚRCIA
Mirna Vilasís i Xavi Múrcia es dediquen professionalment a la música des de l’any 1988. Dos artistes polivalents i polifacètics, però sobretot valents en tots sentits. Cantants d’àmplia trajectòria i d’un full de serveis on no hi falta de res. Més d’un quart de segle recorrent tots els pobles i ciutats del país, tot explorant, difonent i renovant la poesia i la música d’arrel catalana, ja sigui per separat sota el seu nom o junts, en qualsevol dels nombrosos projectes als quals han donat forma: Samfaina de Colors, Tralla, La Cobleta de la Selva…
A La Sénia ens explicaran i cantaran els seus darrers treballs discogràfics, dels més valorats de la seva trajectòria: Espero meravelles, que la Mirna dedica a la poesia de la seva estimada amiga, la poeta Montserrat Abelló i A través de Vinyoli, que en Xavi dedica a la poesia del seu poeta de capçalera, Joan Vinyoli.”
“La poesia de Desideri Lombarte”
XAVI TÚRNEZ I DANIEL SESÉ
Túrnez & Sesé es funda l’any 2000. El grup guanya el concurs SONA 9 en la categoria de cançó d’autor el 2001. Això els permet signar un contracte discogràfic amb Picap. Fins avui han enregistrat cinc discos i un EP amb versions de l’Ovidi Montllor, interpretades en directe en l’homenatge al cantautor alacantí celebrat l’any 2006 al Palau de la Música. El primer disc que editen Quedarà la paraula(2002), dedicat íntegrament a Desideri Lombarte, poeta de la comarca del Matarranya. Quedarà la paraula rep el premi Disc Català de l’Any de Ràdio 4. Túrnez i Seséha comptat en els seus discos amb col·laboracions d’artistes destacats, com Maria del Mar Bonet, Rosa Zaragoza, Jordi Bonell, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, Jordi Batiste i Toni Xuclà(productor dels quatre primers discos).
Ens parlaran de l’obra poètica de Desideri Lombarte i del primer disc on el van musicar, “Quedarà la paraula”. De la llengua catalana a la comarca del Matarranya.
Tallers
“Poesia i música: llaurar el maridatge de les emocions”
MONTSE CASTELLÀ
De iaios pagesos i ànima lliure. Cantautora, compositora i instrumentista nascuda a Tortosa. Té tres discos editats. Portaveu de diferents moviments socials i mediambientals, el paisatge, la terra, lo riu, la justícia social i els sentiments marquen la seua obra. Es dedica professionalment a la música des de 1998. Ha estudiat cant a l’Escola Eòlia + Dagoll Dagom + Tricicle i al Taller de Músics de Barcelona i durant tres estius fa cursos intensius de cant i direcció de cant al Monestir de Montserrat. Actualment, diversos mesos a l’any treballa com a cantant de creuers i d’hotels de luxe arreu del món. Al llarg de la seua carrera ha col·laborat amb Paco Ibáñez, Carmen París, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Pau Alabajos, Sílvia Comes, Joaquin Carbonell o Marina Rossell i ha participat en discos col·lectius d’homenatge a Ovidi Montllor o Quico Pi de la Serra i en festivals com el Barnasants o la Fira d’Arrel Mediterrània.
LAURA BORRÀS
Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 1970) és especialista en teoria de la literatura i literatura comparada. És llicenciada en Filologia Catalana i doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona . Des de 1995 és professora associada a la Universitat de Barcelona, on ensenya Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, i també és professora del Màster de Formació del Professorat del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura. Des del 2007 és la Directora Acadèmica del Màster en Literatura en l’era digital de la Universitat de Barcelona. Els seus camps d’interès són múltiples i variats, des de la literatura medieval a la més recent literatura electrònica, passant per les interrelacions entre la miniatura i el text en el marc de la bogeria medieval o l’estudi del mite de Don Joan en la literatura, la música i el cinema i els clàssics en general. Ha publicat nombrosos llibres, articles i treballs sobre literatura contemporània, teatre, cinema i literatura, molts dels quals inclouen, de manera destacada, una reflexió sobre l’escriptura i la lectura en l’era digital i l’estudi de les noves textualitats electròniques. Ha estat guardonada per la seva trajectòria amb la Distinció de Jove Investigador de la Generalitat de Catalunya (2001-2005) i des del 2000 dirigeix el grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya (SGR 2009-529, 2005-00332) HERMENEIA (www.hermeneia.net), que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals i està format per professors de diverses universitats europees i americanes. El 2013 va ser nomenada directora de la Institució de les Lletres Catalanes.[ També col·labora en diversos mitjans de comunicació, com el programa La vida de Catalunya Ràdio. S’ha especialitzat en la difusió de la literatura en entorns digitals, particularment les xarxes 2.0.
“Maragall, Raspall i Vergés. Una aproximació des de la música coral”
Al taller convidarem els participants a reflexionar sobre la relació text – música a partir d’algunes musicacions de Josep Ollé d’aquests tres poetes catalans universals que podrem escoltar (i cantar plegats! –algun fragment-) en directe.
JOSEP OLLÉ
Josep Ollé Sabaté (Tortosa, 1987) comença a mostrar interès per escriure música des de ben petit i troba en Joan Vidal i Arasa, qui serà el seu professor de llenguatge, harmonia i composició durant els anys de formació al Conservatori de Tortosa, un aliat que sap canalitzar i fer créixer els seus primers impulsos creatius.
El 2005 Josep es trasllada a Barcelona per estudiar Pedagogia Musical i Composició a l’ESMuC amb Bernat Vivancos i Albert Guinovart i cursar el Màster de Recerca en Educació a la UAB.
Josep compon principalment música coral amb un interès especial per la poesia catalana i els textos sacres. Les seves obres han estat interpretades per l’Orpheus-Vokalensemble, el C.H.O.I.R. Chor, el Cor de Cambra Bach Zum Mitsingen, l’Orfeó Català, Pax Cor de Cambra, Cor Infantil Sant Cugat, Cor de Noies Exaudio o Cor de Noies de l’Arc entre d’altres cors en diversos països europeus. També està interessat en el teatre musical i va escriure la música de “L’esbudellador de Whitechapel”, en cartell a Barcelona (Teatre del Raval) el 2014. Ha estat guardonat en diversos premis de composició entre els que destaquen els “Premis Catalunya de Composició Coral 2013” o el “XXIV Premi Ciutat de Reus de composició per a corals infantils 2015”.
Actualment compagina la seva activitat com a compositor amb la tasca docent a l’escola de música Joventuts Unides de La Sénia i l’Escola Municipal de Música Can Ponsic de Barcelona.
Espectacles
“Visitacions o la concepció de l’immaterial”
Visitacions és una acció artística on es fan presents elements del patrimoni cultural immaterial de les Terres de l’Ebre amb el rerefons de textos d’obres de la literatura d’autors clàssics ebrencs. Visitacions és una revisió del mite de la cucafera a partir del joc de la morra, el toc de corn marí i la cursa del cresol, amb l’erotisme com a motor de l’acció, capaç de regenerar la vida i els textos d’autors ebrencs com a rerefons.Visitacions és una acció ritualitzada on participen diverses manifestacions del patrimoni cultural immaterial de les Terres de l’Ebre, actualment vigents però poc conegudes pel públic general.
Visitacions és una acció literària que succeeix a una sala de conferències, on els textos d’autors ebrencs serveixen de rerefons a l’acció. Una sort d’escenografia immaterial.
Visitacions és una acció artística on els elements del patrimoni cultural immaterial i la literatura d’autors clàssics ebrencs passen pel sedàs de la creació contemporània de la mà de Maria Pons Calvet.
Visitacions es presenta com una acció ritual contemporània a partir de la convenció de la conferència. Una conferència que esdevé ràpidament acció artística, quan la conferència continua malgrat que la conferenciant deixa de parlar, s’aplica una màscara de maquillatge i abandona la taula de conferències per repartir esqueles al públic i continua amb l’aparició, entre el públic, dels jugadors de morra, dels músics, de la cucafera, dels llaguters i, fins i tot, de Tino Costa de Sebastià Juan Arbó. L’espai, que durant la conferència ha estat il·luminat per la llum que emet la pantalla de projeccions, adquireix noves dimensions, amb focus de llum puntual que defineixen l’espai i el temps de l’acció. D’aquí que la il·luminació esdevé una mena d’element coreogràfic doncs per sota de tots aquests elements visuals, la veu de la conferenciant continua desenvolupant el seu discurs, tot sovint, reforçat amb la música d’una guitarra i un contrabaix fins que aquesta, esclata en una cançó.
MARIA PONS CALVET
Amposta, 1975. Llicenciada en Art dramàtic, especialitat d’escenografia per l’ESAD (Institut del Teatre).la trajectòria professional de Maria Pons Calvet bascula entre el disseny escènic i la creació artística.Com a dissenyadora escènica ha treballat com a escenògrafa i il·luminadora de teatre i com a directora d’art de cinema. Paral·lelament, ha desenvolupat la seva besant més personal amb projectes de creació que van des de la instal·lació a l’acció artística. Aquests són alguns dels seus projectes de creació: Mon amour(Festival Estrobe, 2008), Alades paraules(Premi a millor projecte de teatre visual 2009, per l’Institut del Teatre),Quan tu eres petita i jo era gran (festival Bouesia i Sirga festival, 2014), Timoxena (Psicogeografia d’un festival, Lo Pati, 2015), Visitacions(Museu de Tortosa, 2015 i Fira Litterarum, 2016) i Un minut de silenci (Museu de les Terres de l’Ebre, 2016).
http://mariaponscalvet.com/visitacions-2/
Exposicions
Patrimoni oblidat, memòria literària
El projecte «Patrimoni oblidat, memòria literària», impulsat per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, és una proposta que lliga els elements del patrimoni cultural tangible que estan o han estat deixats a la mercè del pas destructor del temps amb les descripcions literàries d’aquests elements patrimonials, per poder-ne saber i comprendre del temps anterior a l’estat d’abandó o per interioritzar la feblesa de testimonis del temps passat des de la riquesa literària. Proposem un viatge pels territoris de la memòria literària d’aquests elements oblidats, d’aquestes ruïnes sentimentals amb el doble acompanyament de la imatge i la paraula. Contemplar el patrimoni cultural tangible, el lloc o l’espai abandonat, com l’element més feble i simbòlic del temps històric passat, des de la literatura (amb descripcions, vivències, records, emocions, sentiments, simbologia, etc.) sabent que ha estat i està integrat en un paisatge que contribueix a personalitzar.
Al costat dels grans elements patrimonials, que s’han beneficiat en els darrers temps d’accions de restauració o conservació i que constitueixen nuclis rellevants de visites i destinacions d’un turisme cultural, existeix un altre patrimoni, que podem anomenar “patrimoni oblidat”, format per elements menors o que no han rebut prou consideració fins ara, i que va des de espais abandonats colgats per la bardissa fins a elements o paisatges avui inexistents però que han deixat el seu rastre en la fotografia antiga i en la literatura; igualment els grans monuments del país que van viure etapes de destrucció i de descurança reflectits en la lletra impresa de viatgers i escriptors. La “ruïna” ha format part essencial de la mirada que la memòria literària ha projectat sobre el món, les visions romàntiques i, en general, tots els textos de caràcter memorialístic ens ofereixen imatges i idealitzacions, revitalitzacions imaginàries d’espais perduts o de llocs de memòria íntima o col·lectiva.
Proposem un projecte en dues vessants diferents i complementàries: una extensa exposició virtual amb tota la informació rebuda des de la participació de centres d’estudis i entitats i institucions vinculades amb la literatura i el patrimoni i una exposició material preparada per viatjar durant un llarg temps, que generi a cada lloc reflexió i activitat sobre els valors del patrimoni i la literatura.
http://www.irmu.org/projects/forgottenpatrimonies
Concerts
JOAN ROVIRA
Joan Rovira és l’artista revelació dels premis Enderrock 2016 per votació popular. Després de la seva època de música de carrer, Joan Rovira ens sorprèn amb el seu disc debut Peix Sense Espina (Satélite K) i amb un gran directe. Amb més de 18.000 seguidors a facebook és autor també de cançons com Germans de llengua, Lo meu riu o Nit de Nadal.
Com ell mateix diu: “Va ser al carrer on vaig aprendre a interactuar amb la gent i a crear un show dinàmic i diferent cada cop”. Ara, això ho porta als escenaris.
Joan Rovira diu “Sí” a la vida i ho transmet amb la seva música i la seva personalitat. L’artista ebrenc ens proposa el nou concepte de Festa-Autor, que combina la música festiva i la música més personal. Capaç de fer emocionar i de fer ballar durant l’hora i mitja de concert. Sempre amb un punt d’humor i amb el seu accent de les Terres de l’Ebre, Joan Rovira et fa sentir com a casa.
“Et podria parlar del meu passat i de tot allò que he fet fins ara. Et podria explicar totes les ciutats on he tocat, les aventures que he viscut, les cançons que he cantat, la gent que he conegut i les noies que he estimat. Podria parlar-te d’escoles, dels instruments que toco i les hores que he estudiat. Però, també, del temps que he perdut somiant i esperant. Explicar-te tots els projectes i grups que he intentat tirar endavant i no he sigut capaç. Els triomfs i els fracassos que he tingut. Les meves virtuts i tots els errors que he comés. Tots els matins que he deixat escapar per les meves nits d’insomni.
Quan viatjo, sempre dubto quan em pregunten “De quin país ets?”. Els explico que no estem passant un bon moment. La vida es massa curta per a aprendre tots els idiomes i poder dir “Sóc de tot arreu”.
Avui escric les meves cançons en català que és la meva llengua, però també vull fer-ho en altres llengües. M’importa allò que dic i no com ho dic. Sempre amb el somriure a la boca, a cada concert al 100%. Per a mi la música és com l’aigua, un miracle que flueix i flueix, i mai s’acaba . Això és el que he aprés al carrer. Aquest és el meu present”.
http://joanroviramusic.com/cat/index.php/joan-rovira/
ANDREU VALOR
Andreu Valor i Insa, naix a Cocentaina (El Comtat) el 04/06/1978.
Huit anys fent camí en solitari. Quatre discos editats. Constància seria la resposta.
El cantautor contestà, després d’iniciar camí en solitari al 2007, fa d’aquesta elecció un mode de vida amb total dedicació. Cinc-cents concerts en aquests pocs anys avalen l’evolució de l’autor i la seua música, que incideix des del primer moment en intentar fusionar compromís i bellesa, actitud i consciència, desig i esperança en cada projecte que ens presenta. Perquè li Importa la vida i en ella a qui l’habita: la societat.
Absorbint l’essència de molts referents escoltats al llarg d’una vida, la tendència és
caminar cap a camins inexplorats intentant aportar noves sonoritats ens els propers
projectes.
Les seues lletres aporten una constant ideològica que fonamenta cada essència en el desig d’aportar la paraula melòdica adequada per fer de la justícia moral i el sentiment d’humanitat un món equilibrat dedicat a la pau i a la igualtat. Des del primer acord a l’últim vers, la proposta tracta d’acaronar sentiments bàsics i somnis poètics, reflexions doloroses per convertir-les en madurs somriures, gestos de bondat per una fràgil atenció a la vida.
Respirar delicadesa. Collir dignitat. Viure amb el dret d’existir.
De moment i fins ara, ha editat quatre treballs discogràfics, tots quatre baix el segell de la
discogràfica MésdeMil.
A la Sénia podrem escoltar cançons de seu darrer disc Bandautòrium amb fusió amb la Banda de Música
Tallers de jota cantada i ballada
CARME BALAGUÉ
Llicenciada en psicologia. Ha donat classes de jota en diferents pobles i escoles de les Terres de l’Ebre des de l’any 1986. Ponent del 1erCongrés de Dansa Catalana d’Arrel Tradicional(1994) i de la taula rodona de l’Àmbit de Música i Dansa del Congrés de Cultura Popular i Tradicional de les Terres de l’Ebre(2010).Taller de recuperació de la Dansada d’Horta de Sant Joan (1998). Professora de l’assignatura de dansa a l’Aula de Música Tradicional i Popular a Tortosa des de l’any 1998.Professora en el Dansaneu(2001, 2002, 2011).Professora de ball en el Campus de Cultura Popular a Llívia
(2002 i 2011). Professora d’una sessió dins del GRADUAT EN DANSA PER A MESTRES DE PRIMÂRIA de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (2005).Coordinadora del seminari Activitats físiques amb suport musical a Mora d’Ebre, organitzat per l’Institut de Ciències de l’Educació de la URV curs 2005-2006. Membre fundadora de Sargatona: Grup de música i dansa tradicional(2003). Professora del taller “Jota a les Terres de l’Ebre” a ÉSDANSA Festival Internacional de Música i Dansa a les Preses. (2012).
PERE GUMBAU
Professor de cant. Viu en contacte amb la música tradicional des de menut, aprenent a tocar les castanyetes així com multitud de cançons de part de la gent gran del seu poble, Càlig, d’on és dolçainer i lloer. Al 2002 comença estudis de dolçaina a l’Escola de Música de Vinaròs i entra a formar part de la Colla de Dolçaina i tabal d’este poble. Al 2004 entra a formar part com a cantador del grup Saragatona. Estudia cant a l’Escola Diàbolus de Benicarló. Participa en diversos cursets de castanyetes i percussions Petites. Fixant-se en els estils de Cantadors de Jota de la Ribera (Boca de Bou, Canalero, Teixidor,…) i de més llocs del nord del País Valencià, es llaura el seu propi estil. Va ser cofundador del Grup de Música i Danses La Sotà de Benicarló. Actualment pertany al Grup de Danses el Raval des d’on continua la seua tasca de recerca i realitza treballs de recerca sobretot pels pobles del Baix Maestrat…
Festival de Músiques en Terres de Cruïlla 